Així que l'autor va anunciar la publicació de la seva última novel.la que em vaig passar per la llibreria a comprar-la. Tenia curiositat per saber si l'anterior m'havia entusiasmat per un fet puntual o bé era producte de la seva bona escriptura. He de reconèixer que els meus dubtes no tenien motiu de ser. Anys Perduts m'ha captivat. L'inici del records de Quimet t'omplen de nostàlgia. Que dir del final, magistralment plasmat, carregat d'emotivitat. La historia de Pau te la fas teva. Segons l'autor, són records del seu pare, un pare que tel fas teu, ja que de ben segur es la vida de moltes generacions, en aquells anys perduts, com bé ha titulat l'autor. He de felicitar de nou a l'autor i recomanar als amants de la bona lectura que no se la perdin.
Despues de ler la anterior novela no podia dejar de leer esta.Que bonita historia y que trsite sus amores. Emotiva 100 por 100% y que levctura mas adorable.
Hòstia quina història la del Pau, encara que sigui una novel·la una mica de veritat hi ha en el que ens explica l'autor, el meu avi m'explicava històries de la guerra civil i tenen semblança a la del llibre. Des del principi que et quedes enganxat, i molt trist la Mariona i la Gisel. Bon llibre i molt ben narrat.
A veure, jo pensava que la novel.la parlaria sobre fets que van passar durant la guerra i veig que es més una novel.la d'amor que una altra cosa. També he de dir que la historia es bonica i molt ben escrita. Em vaig enganxar sobretot durant la busqueda de la Gisele. Una bona obra. No havia llegit res d'aquest autor.
M'agrada llegir nous autors. Cada vegada llegeixo menys autors consagrats, excepte comptades excepcions. L'autor desconegut sempre s'esforçarà més per aconseguir, d'aquesta manera, arribar al lector. L'autor de renom (diguem-li mediatic) no necesita tant esforç, ja que està situat a la retina de l'usuari. Aquesta es la meva teoria, per descomptat no estic dient que tots els autors mediatics siguin dolents, ni tots els desconeguts siguin bons. Sí es el cas de Joaquim Fenollar, autor desconegut i crec que injustament. Vaig començar a seguir el seu bloc en la seva segona novel.la, Més enllà de la foscor, on vaig poder comprovar que sabia donar-li a les paraules, amb una frescor i claredat, aquell punt que et fa sentir complice dels seus personatges. No soc d'escriure al bloc de la gent, però quan vaig llegir el seu últim llibre, Anys perduts, em va omplir tant, sobretot el seu final, que be podrien ser dos finals, que vaig trencar aquesta regla i vaig decidir donar la meva opinió sobre la historia i l'autor. Entranyables Pau, Salvador, Mariona i tants i tants. Molt bona novel.la, sense cap dubte. Molt recomanable. He volgut llegir la seva primera novel.la, El puente de Amsterdam però no le trobat en les dos llibreries que he anat.
Aquest és el comentari d'una lectora d'Anys perduts:
Hola Quim. Ja he acabat el teu llibre. El vaig llegir en dos dies (si que vaig anar a dormir tard). Em va atrapar desseguida. Al meu parer, al marge de records de guerra, quasi be podria dir-se que és un llibre d'aventures. Algun filósof diria que és un llibre de viatges o iniciàtic. El Pau del començament és diferent del del final. L'he trobat molt ben estructurat i molt entenedor. Enhorabona!!!. Una abraçada
Hola Joaquim. A principis de sortir la novel·la et vaig enviar un post on et deia que no havia trobat el llibre a les llibreries. Em vas dir que potser era encara aviat per trobarla, ja que tenies raó el vaig comprar fa dies i em va entusiasmar.
Mo he passat molt bé llegint el teu llibre. Es interessant des de la primera pàgina. Es que a mi m'agrada que la lectura sigui dinàmica des de el primer moment; pot-ser es que personalment vaig sempre al gra i quant un llibre comença amb moltes descripcions abans de entrar en el tema, em cansa una mica. Quant un llibre m'interessa, no el puc deixar fins que l'acabo i es el que m'ha passat amb "Anys Perduts".
Felicitats de nou Joaquim per aquest últim llibre que ens has fet gaudir de la teves històries mig reals mig fictícies totes elles plenes de sentiments que fas arribar-nos d'una manera tan propera fins a trobar-nos-hi a dins nosaltres mateixos. Qui no ha escoltat dels pares o avis situacions d'aquella guerra? a tots ens ha colplit i que millor que dedicar-li un homenatge a una persona tan estimada que l'ha va patir com és el PARE.
M'he llegit el llibre. Només puc dir que l'he trobat d'una lectura deliciosa. De quina manera descriu els personatges. No se si la recerca de la Gisele es real, però et deixa enganxada. El meu avi també va estar a Argeles. El final molt emotiu. Realment un bon llibre. El seu autor no es conegut però crec que tal com relata les seves novel.les aviat ho serà.
Vull donar la meva opinió sobre la novel·la. He de reconeixer que poques vegades m'ha entrat un llibre tan agradablement com Anys Perduts. Me'l vaig llegir per Seman santa, a Camprodon no gaire lluny d'on passa gran part de la novel·la. Vaig començar a llegir-lo un matí i asseguda davant les muntanyes que envolten el poble, en aquell dia gris, em vaig anar endinsant en les aventures den Pau. Es pot dir que a la nit ja portava pràcticament el llibre llegit. L'endemà vaig acabar les 13 pàgines que quedaven. El final em va emocionar de la manera que va fent un repàs de tots els personatges. Ja havia llegit d'aquest autor Més enlla de la foscor. Si aquest em va agradar Anys perduts el supera. Una delícia de lectura.
En van regalar aquet llibre per Sant Jordi. La meva parella em va dir que lA sinopsi la va cautivar, y laportada, transmet un no se que que et traslada a aquella epoca de la guerra. El vaig tenir al moble, com sol pasar amb altres llibres. L'altre dia li vaig fer una ullada y vaig llegir el inici. El vaig trobar molt interesant i tendre la menera del crio, en Quimet com rememora la seva infantesa. Mica en mica et vas introduin en aquesta historia, la vida del Pau i la recerca de la Gisele. Tot jus fa unes hores que li acabat. En el llibre i ha el bloc del autor. Me decidit a entrar y comentar la novel.la. Ma omplert molt, principalment com maneja les paraules i el seu vocabulari tan fresc. Ara la esta llegint la meva parella. Un molt bon llibre y recomenable.
He anat a comprar el llibre pero no el tenien. Cuan estara a la venta?
ResponderEliminarAmic Josep, fa pocs dies que ha sortit publicada. Potser on has anat encara no la tenien. Espera uns dies, tot així, hi ha més llibreries. Gràcies.
EliminarAixí que l'autor va anunciar la publicació de la seva última novel.la que em vaig passar per la llibreria a comprar-la. Tenia curiositat per saber si l'anterior m'havia entusiasmat per un fet puntual o bé era producte de la seva bona escriptura. He de reconèixer que els meus dubtes no tenien motiu de ser. Anys Perduts m'ha captivat. L'inici del records de Quimet t'omplen de nostàlgia. Que dir del final, magistralment plasmat, carregat d'emotivitat. La historia de Pau te la fas teva. Segons l'autor, són records del seu pare, un pare que tel fas teu, ja que de ben segur es la vida de moltes generacions, en aquells anys perduts, com bé ha titulat l'autor. He de felicitar de nou a l'autor i recomanar als amants de la bona lectura que no se la perdin.
ResponderEliminarGràcies, Josefina. Les persones com tu són les que em motiven a seguir escrivint, i alhora compartir les meves històries.
EliminarDespues de ler la anterior novela no podia dejar de leer esta.Que bonita historia y que trsite sus amores. Emotiva 100 por 100% y que levctura mas adorable.
ResponderEliminarHòstia quina història la del Pau, encara que sigui una novel·la una mica de veritat hi ha en el que ens explica l'autor, el meu avi m'explicava històries de la guerra civil i tenen semblança a la del llibre. Des del principi que et quedes enganxat, i molt trist la Mariona i la Gisel. Bon llibre i molt ben narrat.
ResponderEliminarA veure, jo pensava que la novel.la parlaria sobre fets que van passar durant la guerra i veig que es més una novel.la d'amor que una altra cosa. També he de dir que la historia es bonica i molt ben escrita. Em vaig enganxar sobretot durant la busqueda de la Gisele. Una bona obra. No havia llegit res d'aquest autor.
ResponderEliminarM'agrada llegir nous autors. Cada vegada llegeixo menys autors consagrats, excepte comptades excepcions. L'autor desconegut sempre s'esforçarà més per aconseguir, d'aquesta manera, arribar al lector. L'autor de renom (diguem-li mediatic) no necesita tant esforç, ja que està situat a la retina de l'usuari. Aquesta es la meva teoria, per descomptat no estic dient que tots els autors mediatics siguin dolents, ni tots els desconeguts siguin bons. Sí es el cas de Joaquim Fenollar, autor desconegut i crec que injustament. Vaig començar a seguir el seu bloc en la seva segona novel.la, Més enllà de la foscor, on vaig poder comprovar que sabia donar-li a les paraules, amb una frescor i claredat, aquell punt que et fa sentir complice dels seus personatges. No soc d'escriure al bloc de la gent, però quan vaig llegir el seu últim llibre, Anys perduts, em va omplir tant, sobretot el seu final, que be podrien ser dos finals, que vaig trencar aquesta regla i vaig decidir donar la meva opinió sobre la historia i l'autor. Entranyables Pau, Salvador, Mariona i tants i tants.
ResponderEliminarMolt bona novel.la, sense cap dubte. Molt recomanable.
He volgut llegir la seva primera novel.la, El puente de Amsterdam però no le trobat en les dos llibreries que he anat.
Totalment d'acord amb tu Maite,no se si has llegit les dues novel.les anteriors, t'ho aconsello. Quants més seran tan desconeguts per a nosaltres?
EliminarNo pude ir la presentación por el horario, pero he visto las fotos y el video. El marco de la libreria Les Punxes perfecto. Felicidades al autor.
ResponderEliminarAquest és el comentari d'una lectora d'Anys perduts:
ResponderEliminarHola Quim. Ja he acabat el teu llibre. El vaig llegir en dos dies (si que vaig anar a dormir tard). Em va atrapar desseguida. Al meu parer, al marge de records de guerra, quasi be podria dir-se que és un llibre d'aventures. Algun filósof diria que és un llibre de viatges o iniciàtic. El Pau del començament és diferent del del final. L'he trobat molt ben estructurat i molt entenedor. Enhorabona!!!. Una abraçada
Hola Joaquim. A principis de sortir la novel·la et vaig enviar un post on et deia que no havia trobat el llibre a les llibreries. Em vas dir que potser era encara aviat per trobarla, ja que tenies raó el vaig comprar fa dies i em va entusiasmar.
ResponderEliminarHola Joaquim,
ResponderEliminarMo he passat molt bé llegint el teu llibre. Es interessant des de la primera pàgina. Es que a mi m'agrada que la lectura sigui dinàmica des de el primer moment; pot-ser es que personalment vaig sempre al gra i quant un llibre comença amb moltes descripcions abans de entrar en el tema, em cansa una mica.
Quant un llibre m'interessa, no el puc deixar fins que l'acabo i es el que m'ha passat amb "Anys Perduts".
Felicitats i salutacions
Maricel
Felicitats de nou Joaquim per aquest últim llibre que ens has fet gaudir de la teves històries mig reals mig fictícies totes elles plenes de sentiments que fas arribar-nos d'una manera tan propera fins a trobar-nos-hi a dins nosaltres mateixos. Qui no ha escoltat dels pares o avis situacions d'aquella guerra? a tots ens ha colplit i que millor que dedicar-li un homenatge a una persona tan estimada que l'ha va patir com és el PARE.
ResponderEliminarContinua escrivint!!!
Lourdes
Gràcies Lourdes, per les teves paraules. Seguiré escrivint, i tant. És un plaer fer-ho per vosaltres.
ResponderEliminarM'he llegit el llibre. Només puc dir que l'he trobat d'una lectura deliciosa. De quina manera descriu els personatges. No se si la recerca de la Gisele es real, però et deixa enganxada. El meu avi també va estar a Argeles. El final molt emotiu. Realment un bon llibre. El seu autor no es conegut però crec que tal com relata les seves novel.les aviat ho serà.
ResponderEliminarVull donar la meva opinió sobre la novel·la. He de reconeixer que poques vegades m'ha entrat un llibre tan agradablement com Anys Perduts. Me'l vaig llegir per Seman santa, a Camprodon no gaire lluny d'on passa gran part de la novel·la. Vaig començar a llegir-lo un matí i asseguda davant les muntanyes que envolten el poble, en aquell dia gris, em vaig anar endinsant en les aventures den Pau. Es pot dir que a la nit ja portava pràcticament el llibre llegit. L'endemà vaig acabar les 13 pàgines que quedaven. El final em va emocionar de la manera que va fent un repàs de tots els personatges. Ja havia llegit d'aquest autor Més enlla de la foscor. Si aquest em va agradar Anys perduts el supera. Una delícia de lectura.
ResponderEliminarEn van regalar aquet llibre per Sant Jordi. La meva parella em va dir que lA sinopsi la va cautivar, y laportada, transmet un no se que que et traslada a aquella epoca de la guerra. El vaig tenir al moble, com sol pasar amb altres llibres. L'altre dia li vaig fer una ullada y vaig llegir el inici. El vaig trobar molt interesant i tendre la menera del crio, en Quimet com rememora la seva infantesa. Mica en mica et vas introduin en aquesta historia, la vida del Pau i la recerca de la Gisele. Tot jus fa unes hores que li acabat. En el llibre i ha el bloc del autor. Me decidit a entrar y comentar la novel.la. Ma omplert molt, principalment com maneja les paraules i el seu vocabulari tan fresc. Ara la esta llegint la meva parella. Un molt bon llibre y recomenable.
ResponderEliminarLa presentació del llibre a Vimbodí i Poblet va ser un èxit.
ResponderEliminarGràcies.